Els anys difícils (1)

Tanquem l’any zero del nostre despertar. Després de dècades de submissió, de dubtes i de por, després d’uns darrers temps d’un tímid desvetllar-nos, d’una energia soterrada i silenciosa, aquest que ara tanquem, ha estat un any que ha de passar a la història del nostre país.

Veníem de sacsejades importants, però aïllades, poc més que focs d’encenalls, i que no s’acabaven de traduir en res (manifestacions multitudinàries, seguides de decepcions electorals). Però aquest 2009 ha estat diferent.

Hem dut milers persones a Brussel·les, hem fet el referèndum d’Arenys, hem fet els del Desembre. Hem vist, per primer cop a les enquestes, i als carrers, que som molts, molts més dels que ens deien que érem, molts més dels que nosaltres mateixos ens pensàvem.

Hem vist, i hem demostrat, que si volem, podem, i que només depèn de nosaltres. (Però també hem descobert que les velles febleses encara hi són, i que som la més gran amenaça per nosaltres mateixos).

Hem creuat la frontera entre el somni i la possibilitat.

Però això és només el començament, la part més fàcil. Perquè també hem despertat l’Estat i els seus valedors. I hem d’esperar que es defensarà.

A partir d’ara el que ens espera són els anys més difícils. Els anys en què ens hem de guanyar el dret a la llibertat. Els anys que ens posaran a prova. Els anys que destrien els pobles que s’ho mereixen dels que no.

I ens en sortirem. Si ens aferrem als valors que han fet gran el nostre país i que l’han permès de vèncer totes les adversitats, ens en sortirem: treball, esforç, perseverança, unió i sacrifici. Persistirem, i tornarem a ser el que un dia vam ser.

I aquests que ara vénen seran recordats com els anys difícils que vam haver de passar, abans d’assolir la llibertat.

Advertisements

Els comentaris estan tancats.