Els anys difícils (i 2)

Vindran anys difícils. Molt durs i molt difícils. Vindran anys de guerra bruta. Vindran anys de tot s’hi val. Vindran anys difícils i hem d’estar preparats. Ho hem de saber; no hem d’enganyar-nos. I no ens ha de fer por ni ens ha de sorprendre.

Hem creuat la frontera i ara som al terreny de les possibilitats. I per cada passa que fem, creixerà la seva resistència. Per cada metre que avancem creixeran els seus atacs, de tota mena i de tota condició. No ens ha d’amoïnar, ans al contrari. Seria estrany que no fos així. Serà senyal que anem pel bon camí, i que ens apropem a la nostra fita.

I hem de contar que no s’estaran de res. Jugaran fort, i jugaran brut. Perquè s’hi juguen molt.

Ens voldran confondre, ens calumniaran, mentiran. Sobre nosaltres, sobre els nostres fets, sobre les nostres raons i els nostres arguments, sobre els nostres líders. Els voldran desacreditar, i faran tot el que calgui per fer-los caure. Ja hem vist què fan amb els que ho podrien haver arribat a ser.

I lamentablement, alguns dels nostres els hi seguiran el joc. També ho hem vist, això, incomprensiblement, polítics i periodistes, no al servei del seu poble, i dels seus conciutadans, sinó al servei dels interessos d’una capital, i d’un Estat que no són els nostres.

Ho faran servir tot, cal que estiguem a punt. Als convençuts, ens voldran enfrontar entre nosaltres. Als dubtosos, els voldran fer tenir por, o els voldran condicionar amb burles i menyspreus.

Empraran totes les lleis. Les que ja han escrit, i les que escriuran. I pretendran elevar les seves normes a la categoria de manaments inviolables. I ens voldran fer oblidar que cap llei és superior a la voluntat d’un poble.

Vindran anys difícils i hem d’estar preparats. Necessitem els millors. Que els millors es posin al davant, perquè al davant només hi ha lloc per als millors.

I pels més forts. Perquè aquests seran els primers a rebre tots els atacs, tota la pressió, tota la mentida (i tots els afalacs, i tots els suborns, quan creguin que aquest és el camí). N’atacaran el bon nom, i en ridiculitzaran els actes. (sisplau, siguem-ne tots conscients, i no els hi ho posem fàcil… si més no, no tant com fins ara hem fet).

Darrere els millors hi ha d’haver uns altres millors. Perquè seran molts els que cauran pel camí, com molts ja han caigut. I darrere els altres millors hi hem de ser tots. Com un sol poble. Avançant en una sola direcció. Fent pinya. Perquè som nosaltres qui ha d’aguantar i ha d’empènyer els millors. Perquè sense ells no ens en sortirem, però si els deixem sols, no se’n sortiran.

Després del 2009, vénen els anys difícils. Anys de mentides, de pressions, de pors, d’amenaces. De tota la maquinària implacable i poderosa d’un Estat, amb centenars de milers de persones treballant al seu servei, amb un únic objectiu: perpetuar-se.

I ens intentaran dividir, espantar, enfrontar, subornar, desmoralitzar… i un altre cop espantar.

Vindran els anys difícils, ho hem de saber i hem d’estar preparats.

Perquè després dels anys difícils, ens espera la Llibertat.

Advertisements

2 responses to “Els anys difícils (i 2)

  1. Si mos diseu tranquils ya s’apanyareu. Pero si mos considereu part de vosatros mos tindreu aci, davant, darrere, als costas, dalt i baix lluitant contra “vosaltres.

    M'agrada

    • Els valencians sereu el que volgueu ser, el que vosaltres decidiu democràticament i lliure. Mentrestant, tot el meu suport a aquells que defensen honestament i amb valentia, la llengua pròpia.

      M'agrada