Cui prodest? #mossos

Cui prodest? A qui beneficia? Els antics solien recomanar preguntar-s’ho, davant de fets més o menys confusos, difícils d’explicar, o d’entendre.

Entre els pilars bàsics que vertebren una nació hi ha la llengua, l’educació, els mitjans de comunicació, la sobirania econòmica i el control de l’ordre públic.

En els darrers temps estem veient com, de manera més o menys encoberta, i amb més o menys virulència, se’ls està atacant tots des de l’Estat (que paguem tots i que avui més que mai juga en contra nostra): la immersió sota sospita, amenaces de privatització de la ràdio i televisió pública, extrema pressió financera… i ara, els #Mossos.

Realment la forma com han decidit manifestar la seva  protesta (que pot ser molt legítima en el fons, però d’això, precisament, han aconseguit que no se’n parli) que fins i tot ha arribat a extrems  esperpèntics   (tant que alguns ja se n’han desmarcat) no tindrà gaires efectes pràctics sobre els ciutadans (quina és la darrera vegada que vau parlar amb un Mosso?).

Tampoc no es pot considerar pròpiament un atac intencionat contra la llengua (si bé ja n’hi ha  que han corregut a treure’n rèdit): és del tot absurd pensar que els mateixos Mossos vulguin carregar-se, precisament una de les qüestions que en justifica l’existència…

De fet, aquesta protesta a qui més mal ha fet ha estat, precisament, a la mateixa institució i als mateixos agents que pretenia servir.

Només cal veure la quantitat  d’articles, posts i comentaris que s’han succeït aquests dos dies per adonar-se de l’efecte de desprestigi, d’indignació i de pèrdua de suport per part de la ciutadania (sigui quin sigui el suport que pugui tenir una força d’ordre públic), i aquest desprestigi s’ha estès, precisament, entre aquells sectors de la societat entre els quals la idea d’una Policia Nacional Catalana tenia més suport (mentre aquells que sempre ho han vist amb recel o hi han estat manifestament en contra, es fan un tip de riure i es freguen les mans amb satisfacció en veure com no els necessitem per fer-nos mal).

Afortunadament sembla que han reaccionat aviat, i que bona part de la societat és prou madura per saber destriar el gra de la palla, però gran part del mal ja està fet.

Per això cal preguntar-se… els que han promogut aquesta mesura, els que l’han aplaudit i els que l’han amplificat… sabien molt bé el que es feien (massa)? o és que simplement són uns incompetents, els tontos útils, que faciliten la feina dels que voldrien reduir el cos a una policia exòtica, folklòrica, poc més que ornamental i del tot prescindible…

Perquè, senyors del sindicat, amb aquesta carnavalada no heu aconseguit que es parli de les vostres reivindicacions, sinó que heu aconseguit que molta gent es demani quin sentit té una Policia pròpia, si els seus membres no dubten gens a l’hora de menystenir el país que serveixen.

Anuncis

Els comentaris estan tancats.