Per terra, mar i aire…

Dia sí, dia també, estem assistint a una implacable ofensiva contra el català, arreu on es parla.

Mentre discutim sobre el pacte fiscal, sobre la crisi o sobre tantes altres qüestions igualment importants, els atacs a la nostra llengua es van succeint, un darrere l’altre, de manera implacable.

A Catalunya, sentències judicials contra el reglament dels Ajuntaments (algú s’imagina l’Ajuntament d’Amsterdam que no declarès el neerlandès llengua preferent? … a instàncies d’un propi regidor holendès!!). L’amenaça constant contra l’escola, i aviat contra TVC.

Al País Valencià, desoïnt les demandes de 400.000 famílies que volen l’escolarització en valencià (i aquí ens acusen de filonazis…), i pretenent canviar el sistema educatiu per impulsar un trilingüisme que, sota l’excusa d’ensenyar l’anglès, pretén acabar amb les línies d’immersió en valencià.

A les Balears, després d’una fortíssima campanya del govern Bauzá a favor de la llibertat d’elecció de llengua a l’escola (tots sabem què vol dir, això, quan surt de la boca d’ells), i veient que l’immensa majoria (gairebé el 90%) dels pares optava pel català (se suposa que fent un ús malentès d’aquesta llibertat) ara es planteja canviar el sistema i calcar el model valencià (que de fet, és el que s’ha imposat a Galícia, també, per desgalleguitzar els centres; com veiem, hi ha una veritable estratègia al darrere de tot això).

http://www.ara.cat/societat/sindicats-asseguren-demanen-castella-Balears_0_709129223.html

I ara, a la Franja d’Aragó… quan ni s’havia acabat de desplegar una tímida llei de llengües, el govern aragonès (PP + PAR) ha decidit tirar pel dret i censurar el nom de l’idioma… i així tenim que Camí de Sirga és una immensa novel·la escrita… en la variant de la llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental, llengua, per cert, que és la que deu parlar el Sr. Duran Lleida, tan amoïnat, sembla, per l’efecte que el terme Països Catalans té fora de Catalunya (i tan poc amoïnat per aquestes nicieses de l’idioma…).

http://www.ara.cat/politica/Arago-catala-aragones-PP-PAR-llengues-normalitzacio-Dolores_Serrat_0_721128075.html

(A la Catalunya del Nord… allà l’Estat francès ho té molt més senzill, la crisi i la manca d’ajut efectiu per part de la Catalunya autonòmica ja fan tota la feina… enguany la Bressola –www.bressola.cat– ha hagut de tancar un dels seus centres).

Però el major perill no són tots aquests atacs. El major perill és creure’ns que no ens afecta, que no són cosa nostra; que és un problema dels mallorquins, dels castellonencs, dels fragatins… que ells ja sabien el que van votar…  que això dels noms no té importància, o que respon a la ignorància i poca cosa més…

Darrere d’aquests atacs hi ha una clara i inequívoca voluntat d’acabar, d’una vegada per totes, amb l’idioma. Estan convençuts que ha arribat el moment i que ara se’n sortiran.

I nosaltres, en som prou conscients, del que hi ha en joc?

 

I si algú creu que el que no va aconseguir Franco ara tampoc s’aconseguirà, s’equivoca…

La demografia, el poder dels mitjans, l’economia… són factors que ara juguen molt més al seu favor que al nostre (algun dels quals, per cert, molt ben jugat per règim anterior, i que ara encara dóna fruits).

Ens agradi o no, estem en una guerra. Una guerra d’extermini que ells no tenen cap escrúpul a jugar. Cal que en siguem conscients, que els nostres mitjans en siguin conscients (quant han trigat TVC, RAC 1, el mateix diari ARA, a informar com caldria de tots aquests atacs…? com han informat? Quin relleu hi han posat? … sovint els ho fem tan fàcil!!).

I cal exigir als nostres representants que es mantinguin implacables en la defensa de la llengua comuna. A Catalunya i arreu. La llengua a les escoles, als mitjans, a les institucions.

I cal denunciar, molt clarament, tots aquells que des de dintre i des de fora treballen per eliminar-nos.

Perquè la llengua no ens pertany, sinó que pertany als nostres fills i als nostres néts.

Que el dia de demà no ens puguin dir: vosaltres vau ser testimonis de tots aquests crims, i no vau voler fer res.   

 

 

Advertisements

One response to “Per terra, mar i aire…

  1. Retroenllaç: No és només l’espoli | Els anys difícils