Nazis com nosaltres

Acusar el catalanisme (i per extensió els catalans) de pràctiques nazis, de nazis, no és simplement un insult, un estirabot o una simple desqualificació.

No és tampoc, només, una vergonyosa banalització d’uns dels fets més terrorífics que hagi produït la història de la humanitat; ni tampoc, només, un insult a les persones que directament o indirecta, van patir les conseqüències del nazisme.

És molt més greu que tot això, perquè, al nostre entendre, al darrere hi ha una estratègia molt clara. Una estratègia de despersonalització, d’assimilació amb el Mal que, arribat el moment, permeti i justifiqui davant l’opinió pública espanyola (de tot color i ideologia) emprendre qualsevol tipus d’acció contra Catalunya sense que ningú, absolutament ningú, gosi alçar la veu per defensar-nos. Perquè, qui vol defensar el nazisme?

Per això aquestes acusacions són molt més greus del que semblen, i per això ens hem d’esforçar a denunciar-les, desmentir-les i posar els que les fan en evidència.

No davant la societat catalana, que ni se les creu ni en fa cabal; i ni tan sols sinó davant l’oponió pública internacional (en tot cas, en aquest front el que caldria és denunciar la mesquinesa i el joc brut de l’Etat i els seus mèdia). Sinó davant l’espanyola. Davant la bona gent espanyola, demòcrata, progressista i liberal. Que encara existeix.

* * * * * *

L’any 1940, el President electe de Catalunya, Lluís Companys, era afusellat a Monjuïc pel govern franquista. L’Alemanya Nazi l’havia detingut a França i lliurat a Franco com a prova de bones relacions.

20130503-222405.jpg

Anuncis

Els comentaris estan tancats.