Espanya és això

Ahir vam viure un nou atac a la nostra escola, la nostra llengua i les nostres lleis, i ja en van…

I és que Espanya, aquesta Espanya (l’única Espanya plausible, siguem clars), és (o vol ser) això: una gran metròpoli al sud d’Europa, que exerceixi, sense competència, de capital política, econòmica i cultural d’una única nació de matriu castellana. I tot el que no vagi en aquesta direcció acabarà sent anorreat. Més tard o més d’hora (ells no tenen pressa, de fet el temps juga al seu favor).

Dit tot això (que mai hem de deixar de tenir present), i acompanyat de tots els actes i mesures polítics i socials que calgui per defensar-nos, crec que a més d’indignar-nos (cosa inevitable en un primer moment), hauríem de començar a explicar:

  1. Que el model educatiu català l’ha de fixar el Govern català.
  2. Que la immersió és garantia d’igualtat d’oportunitats i de cohesió social.
  3. Que en el context sociolingüístic actual, tothom que defensi el bilingüisme, honestament, ha de defensar la immersió, com un model que funciona i que garanteix el domini de les dues llengües.
  4. Utilitzar l’anglès com a excusa per reventar el model no té cap fonament: hi ha escoles catalanes que, sense qüestionar la immersió, tenen plans de multilingüisme molt eficaços.
  5. El debat de la llibertat dels pares és falaç: a Balears van canviar la llei quan van veure que el 90% dels pares triaven lliurement el català. Al País Valencià no garanteixen l’escolarització en valencià de 100.000 familíes. A l’Aragó releguen el català a una llengua de segona i li canvien el nom.
  6. L’objectiu últim del Govern espanyol és trencar la cohesió social, com un mitjà per conflictivitzar la llengua, i minoritzar-la encara més.

i 7. Mentre jurídicament i política depenguem d’un estat castellanista, la situació del català, i de totes les nostres lleis, sempre serà de vulnarebilitat, i estarà sota amenaça.

A partir d’aquí, la decisió és nostra.

Advertisements

Els comentaris estan tancats.