Tag Archives: espanyolisme

Nosotros Podemos. Vosaltres, no.

Podemos

És cert que el flamant líder del nou regeneracionisme espanyol no ha dit només això, i que més enllà d’aquest titular hi ha, aparentment, un canvi de to pel que fa a les relacions Catalunya-Espanya, i no crec que ho haguem de menystenir.

Continua llegint

Anuncis

Els cent-mil valents

Sóc voluntari de l’ANC, soci d’Òmnium, d’Acció Cultural, de la Bressola. Vull una Catalunya independent, i diumenge vaig estar diverses hores recollint signatures per denunciar l’Estat davant de l’ONU.  I crec, molt sincerament, que va ser un dia molt feliç per molts, però també devia ser un dia molt difícil per altres.

M’admira la fortalesa de caràcter i la dignitat, l’enorme dignitat democràtica, de les més de cent-mil persones que van anar fins al col·legi electoral a votar no.

Continua llegint

L’intent de la profecia autocomplerta

Ja sigui Cercas, ara fa uns dies, Núria Amat, des de la tribuna de la progressia espanyolista, o encara avui mateix, a poques hores de la Diada, la noblíssima Carme Chacón, hem vist darrerament sortien un seguit de personatges públics catalans, denunciant el que vindria a ser una situació gairebé al límit del conflicte civil entre catalans.

Continua llegint

Nazis com nosaltres

Acusar el catalanisme (i per extensió els catalans) de pràctiques nazis, de nazis, no és simplement un insult, un estirabot o una simple desqualificació.

No és tampoc, només, una vergonyosa banalització d’uns dels fets més terrorífics que hagi produït la història de la humanitat; ni tampoc, només, un insult a les persones que directament o indirecta, van patir les conseqüències del nazisme.

És molt més greu que tot això, perquè, al nostre entendre, al darrere hi ha una estratègia molt clara. Una estratègia de despersonalització, d’assimilació amb el Mal que, arribat el moment, permeti i justifiqui davant l’opinió pública espanyola (de tot color i ideologia) emprendre qualsevol tipus d’acció contra Catalunya sense que ningú, absolutament ningú, gosi alçar la veu per defensar-nos. Perquè, qui vol defensar el nazisme?

Per això aquestes acusacions són molt més greus del que semblen, i per això ens hem d’esforçar a denunciar-les, desmentir-les i posar els que les fan en evidència.

No davant la societat catalana, que ni se les creu ni en fa cabal; i ni tan sols sinó davant l’oponió pública internacional (en tot cas, en aquest front el que caldria és denunciar la mesquinesa i el joc brut de l’Etat i els seus mèdia). Sinó davant l’espanyola. Davant la bona gent espanyola, demòcrata, progressista i liberal. Que encara existeix.

* * * * * *

L’any 1940, el President electe de Catalunya, Lluís Companys, era afusellat a Monjuïc pel govern franquista. L’Alemanya Nazi l’havia detingut a França i lliurat a Franco com a prova de bones relacions.

20130503-222405.jpg

No caure a la trampa (reflexions d’urgència sobre el català a la nova llei d’educació)

El propòsit d’aquesta nova versió de la Llei d’educació, tal com l’ha donat a conèixer el govern espanyol -en el fons i en les formes- no ès només torpedinar el model d’escola catalana, sinó també, i molt especialment després de les eleccions, buscar la confrontació entre catalans, atiar el conflicte.

Per això no hem de caure a la provocació; per això la resposta no ha de ser només la desobediència i la insubmissió, que també; sinó, sobretot, mostrar i convèncer, de les virtuts del model d’immersió lingüística, especialment per aquells sectors de la població que, suposadament, el Ministre vol llençar contra la convivència sota una suposada i hipòcrita defensa dels seus interessos…

Amb la complicitat imprescindible, és clar, de certs polítics de tall neofalangista que s’amaguen sota una disfressa de fals progressisme i de defensors de la llibertat (ehem!).

Cal explicar, també, què han fet aquests senyors a les Balears, quan van canviar la llei per “grantir la llibertat d’elecció de llengua” dels pares, i quan els pares no van respondre segons els seus càlcula (90% van triar català), van tornar a canviar la llei per imposar el castellà a les aules.

Aquestes són les seves veritables intencions, a costa de la convivència i, sobretot, a costa dels alumnes, que en seran els grans perjudicats, perquè està demostrat que amb la immersió en català s’acaba adquirint un bon domini del castella (superior a la mitjana espanyola), independentment de l’entorn sociolingüístic de l’alumne; però en canvi, sense la immersió, no està garantit, ans al contrari, que s’adquireixi un domini mínim del catala.

Això és el que volen.
I això és el que s’ha d’explicar.

I a més a més, insubmissió i desobediència fins a les darreres conseqüències.